The New Barcelona Post
Periodista, Màster en Direcció de Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació i Màster en Gestió Cultral, entre altres. He publicat a l'AVUI, a l’Agència Catalana de Notícies, a La Proa – Diari del Baix Empordà, a La Cultura No Val Res, a Núvol o a The New Barcelona Post. He treballat en agències de comunicació, màrqueting i gabinets estratègics. Formo part de l’equip de Comunicació d’Esade. Curiosa, apassionada del món de la comunicació, la cultura i els llibres, he publicat també contes de ficció.
Aquí hi trobareu una petita mostra de les meves publicacions.
CAT | ESP | ENG
The New Barcelona Post
L'estiu és època de revetlles, de festes majors, de correfocs i de castells de focs artificials. No hi ha poble i ciutat que no dediqui un dels seus dies de festa grossa a fer algun espectacle de pirotècnia, emulant els grans espectacles de focs d'esdeveniments internacionals.
La discreció ha estat sempre pròpia de l'empresa catalana. Per això, moltes vegades, si el ciutadà corrent pensa en multinacionals històriques catalanes ens acostuma a passar per alt una de les empreses que compleix aquestes característiques: Semillas Fitó.
Amb una facturació anual aproximada d'uns 50 milions d'euros, els cosins Manel Balfegó i Pere Vicent Balfegó i les seves respectives mullers, han fet un gir a la pesca tradicional d'aquesta espècie fins a convertir-se en un model de gestió de referència que, si va per aquest camí, possiblement en un futur s'estudiï a les escoles de negoci.
De pa o de nata. No estem parlant de pastissos ni d'ingredients estrella d'un menú, sinó d'alguns tipus de gomes d'esborrar que han fet famosa una empresa la qual la seva marca comercial ens recorda la ciutat de Milà. Parlem de MILAN.
El sector del caravaning s'ha consolidat a Espanya i comença a aproximar-se lleugerament a mercats internacionals tan importants com el francès, l'alemany o l'holandès. Així es desprèn de l'últim informe que ha realitzat l' Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del Caravaning (ASEICAR).
L'astrofísic Stephen Hawking havia afirmat en més d'una ocasió que el futur de la humanitat, a llarg termini, passava per "sortir" de la Terra.
La Cultura No Val Res
Diari Avui
La Proa
GO! Bcn
Núvol
Ens va costar anar a viure junts. Jo ho veia claríssim. Ell, no tant; incapaç de canviar de barri, no fos cas que deixés la mama massa lluny. Però ja han passat els anys, i ara sí. La convivència és fàcil. Tot i la seva tendència a veure sempre la part obscura i difícil del món.
Mentre tallo el carbassó a rodanxes molt fines, com li agrada a la Laia, recordo quan l'àvia, que vivia al mas, ens donava els carbassons de l'hort que havien quedat tocats per les pedregades d'estiu perquè la Mariona i jo juguéssim a cuinetes. Aleshores també els tallàvem a rodanxes primetes, primetes, amb el ganivet de mànec blanc.
Hi ha dies que les parets em cauen al damunt. Em llevo amb el temps just per una dutxa ràpida i un cafè ben carregat abans d'entrar a la feina. Ni obro els porticons que donen al balcó. I, la majoria de dies, tampoc apujo la persiana de l'habitació.